Logo del centre cívic

Espectacles i Conferències (Teatre i interpretació)

Novetat!
eMe
Logo de l'activitat eMe

Dissabte de 19.30 a 20.30 h

28 de novembre de 2020

Espai: Centre Cívic Zona Nord

"El clown té la difícil virtut de saber convertir el dolor del seu dia a dia en poesia. I això és el que fa Carlo Mô quan cavalca sobre les seves crosses de fusta com un home que potser no té cames, però que sap somriure, com un d’aquells perdedors que sempre acabarà guanyant. Carlo Mô es reconeix com un jugador professional: juga amb les seves emocions per crear espectacles que emocionin el seu públic, que el portin a paisatges de poesia en què el somriure és un pont. Carlo Mô és un jugador i un dia va començar a jugar amb unes crosses de fusta i amb la música de Mahler com a teló de fons. I jugant va descobrir que, si caus de la crossa, pots tornar a enfilar-t’hi; que, si perds l’equilibri, el pots tornar a trobar; que tots els problemes tenen una solució si els afrontes amb la mirada d’un clown, d’un pallasso que sap viatjar de la innocència fins a la bogeria en un viatge que sempre té retorn perquè sempre s’acompanya d’un somriure. El somriure del públic. eMe, el darrer espectacle de Carlo Mô, un veterà del teatre de gest, ha estat dirigit per Leandre Ribera.

Preu: Gratuït

Dissabte
28/11/2020
Novetat!
Les coses excepcionals
Logo de l'activitat Les coses excepcionals

Divendres de 20 a 21 h

18 de desembre de 2020

Espai: Centre Cívic Zona Nord

"Els uns i els altres, tots són (som) excepcionals, extraordinaris, privilegiats... I també ho són les coses, les coses que ens passen, les coses que ens empenyen, les que ens aturen, les que ens fan avançar o parar quiets, les que ens conviden a participar-hi o les que volen ser contemplades... Coses excepcionals que fan que la vida sigui excepcional i que, sense excepció, pagui la pena viure-la. Coses que hem de recordar cada dia, coses que no poden ser oblidades, coses que hem de posar en negre sobre blanc, escrites en un paper, per no poder oblidar-les ni en els dies més negres. Comencem? Fem una llista? Som-hi! Hi va haver un nen que va començar molt de petit a llistar totes les coses per les quals pagava la pena viure, totes les coses per les quals a sa mare li pagava la pena viure, totes les coses per les quals sa mare no havia, mai més, de provar de suïcidar-se. I aquell nen ja no ho és, però continua engrossint la llista, encara que ara sigui ell qui necessita motius per seguir endavant. I aquest home, que va ser nen, ens espera a les portes del teatre. I ens hi demana motius. I els hi donem. I ells els comparteix amb la resta dels que hi han acudit. I junts els comentem. I justs compartim la joia de seguir vius. Perquè hi ha coses excepcionals que no ens podem perdre. Coses que ens esperen en girar la cantonada. Ens les trobarem d’aquí a uns minuts. O demà. O demà passat. I ens adonarem que ens sobren els motius, que hi ha tantes coses excepcionals que no caben en una llista! Però seguirem fent-la. Dia rere dia! Cosa rere cosa! Motiu rere motiu!

Preu: Gratuït

Divendres
18/12/2020
Novetat!
Ocaña, Reina de las Ramblas
Logo de l'activitat Ocaña, Reina de las Ramblas

Dissabte de 19.30 a 20.30 h

14 de novembre de 2020

Espai: Centre Cívic Zona Nord

"Quan Barcelona era gris, ell es vestia de colors i es passejava per la Rambla: amunt i avall, avall i amunt, amb un ventall que s’obria i es tancava al compàs del seu taloneig i d’una faldilla que pujava i baixava per deixar veure a qui hi volgués mirar que no amagava res. Ni sota les faldilles ni a l’armari. Ocaña era Ocaña. I tenia la força que només tenen aquells que s’atreveixen a ser qui són, sense amagar-se de res ni de ningú, esbombant-ho als quatre vents i cantant-ho amb una veu desafinada que es deixava l’ànima a cada cobla i el cor a cada quadre. Ocaña, Reina de les Rambles, va ser una figura icònica de la Barcelona de la Transició, de la Barcelona dels canalles que ara sembla fins i tot impossible imaginar per aquells qui no la van viure, d’una època que proven de recuperar espectacles com el que ha escrit i dirigit Marc Rosich (qui ja va enfrontar-se a la figura d’Ocaña a Copi i Ocaña al purgatori) i que interpreta Joan Vázquez. Aquest és un muntatge que tracta d’homenatjar la figura d’aquest defensor de les llibertats (de les del col·lectiu LGTBI, que encara ningú havia batejat així, però no només) i de recordar alguns moments de la seva vida a través d’imatges que l’evoquen, anècdotes que el ressusciten i músiques que ens el tornen tan present com quan passejava Rambla amunt i avall amb el seu ventall, els seus talons i les seves faldilles que tot ho deixaven al descobert. JOSÉ PÉREZ OCAÑA (1947-1983) José Pérez Ocaña, per a quasi tothom Ocaña a seques, per a molts, Reina de les Rambles, perquè ho va ser, va néixer a Cantillana (Sevilla) el 1947 i no va ser fins al 1971, amb 24 anys, que va arribar a una Barcelona que encara vivia els temps grisos del franquisme. Ocaña, pintor de parets i de quadres que omplia d’unes verges naïfs a qui semblava impossible no demanar els desitjos més eixelebrats; Ocaña, actor i cantant desafinat de cobles en què es deixava l’ànima i la veu que ni tenia ni volia tenir; Ocaña, anarquista i activista, homosexual que mai va entrar a l’armari, performer i histriònic, personatge i persona... queer abans que ningú s’inventés la paraula (ni falta que en feia) va ser un dels personatges més icònics de la Barcelona dels canalles que volia posar color a la mort de Franco i cridar ben fort que una altra ciutat de colors era possible. Ocaña, barceloní d’adopció, mai va renunciar a Cantillana: i allà hi va néixer i hi va morir. Corria l’any 1983, eren les festes de Carnestoltes i Ocaña va voler enlluernar els seus veïns. Es va fer una disfressa de sol i les bengales que ell mateix s’havia cosit al vestit van calar foc a la roba i el van portar a l’hospital amb unes ferides que el van matar. Però la seva figura no va morir i ell va seguir brillant en espectacles com Ocaña, Reina de las Ramblas o documentals com el que Ventura Pons va signar el 1978, amb ell encara viu, Ocaña, retrato intermitente.

Preu: Gratuït

Dissabte
14/11/2020
Novetat!
Polzet
Logo de l'activitat Polzet

Dissabte de 19.30 a 20.30 h

24 d'octubre de 2020

Espai: Centre Cívic Zona Nord

"De pares que abandonen els fills. I de fills que no deixen mai abandonats els seus pares. Perquè en Polzet és tan petit com enorme. I, si els contes són eterns, és perquè els puguem donar tantes voltes com la història ens ho permeti. A en Polzet el van abandonar els seus pares al bosc perquè no el podien cuidar, ni protegir, ni alimentar, ni mantenir, ni acaronar, ni amanyagar, ni omplir de petons, ni afartar de rialles... Ni a ell ni a la resta dels seus germans. Però en Polzet, tan petit com valent, ni va oblidar-se dels seus germans ni va renunciar a ajudar els seus pares quan en va tenir ocasió. En Polzet va fer el que els seus pares no havien estat capaços de fer: els va cuidar. Però el conte que Perrault va immortalitzar (donant una primera volta al que els germans Grimm havien escrit anys abans) es pot explicar de tantes maneres com es pot llegir. I segons qui te l’expliqui podràs entendre’l d’una manera o d’una altra. Te’l pot explicar el pare quan ets petit. Li pots explicar tu a ell quan ja s’ha fet gran. Us el podeu explicar l’un a l’altre provant de recordar totes aquelles nits, fa ja tants anys, que el vau llegir plegats al llit esperant que la son arribés i els somnis ens fessin a tots una mica millors. Zum-Zum Teatre signa la versió catalana d’aquesta adaptació que fa uns anys (el 2013) va fer del conte de Perrault la companyia basca Teatro Paraíso i que va signar Iñaki Rikarte, l’autor i director basc que fa uns anys va enlluernar-nos amb Andrés y Dorina, que, com en Polzet, també abordava la crueltat de la malaltia d’Alzheimer.

Preu: Gratuït

Dissabte
24/10/2020

Abans d'inscriure't

Abans de fer una inscripció en línia has de saber que la inscripció és nominal. Amb les teves dades no pots inscriure a una altra persona.

Suplement per al material

Recorda que alguns tallers tenen suplement per al material comú, que hauràs de pagar en efectiu el primer dia de classe.

Tarifes reduïdes

Per beneficiar-te de reduccions de tarifes cal que presentis la documentació i facis la inscripció presencialment al centre.

Les devolucions de les classes que no es van poder fer a causa del Covid-19 es duran a terme només de manera presencial al Centre Cívic Zona Nord o al Casal de Barri de Torre Baró i només a les usuàries que s'inscriguin als mateixos tallers.

Xarxa de Centres Cívics

Logo del grup
Ajuntament de Barcelona

Gestió tècnica:
TRANSIT PROJECTES (B59489351) | C/Bòria, 17. Principal. 08003 Barcelona
info@transit.es

Centre Cívic
CENTRE CÍVIC ZONA NORD

Carrer Vallcivera, 14
08033 Barcelona
933591251
cczonanord@gmail.com

Logo Miram Cloud